OLD DELHI

La Mesquita Jama Masjid

Com ja sabeu, aquest no era un viatge preparat. Vull dir, que no tenia res previst que no fos visitar els amics en algun moment del trajecte. Per això potser no podré dir mai que conec el país; d’altra banda, l’Índia és tan gran, té una història tan complexa i de tradicions tan antigues, que no crec que si hagués organitzat el viatge per “conèixer-la” me n’hauria sortit. I, sincerament, per a allò que jo buscava, estic convençuda que trobar-me amb la Shubha va ser molt millor que haver anat a cap agència. Ella és doctora en lingüística. Em va dir que no tenia estudis musicals, però que tota la vida professional l’ha dedicada a la recuperació de les tradicions orals de diverses parts del seu país i també d’altres països asiàtics. I això inclou la música, naturalment. I d’aquesta música en sap un tou. Fa quaranta anys que dirigeix el centre d’etnomusicologia del qual ja us vaig parlar. Dona culta, amb una mare culta, ambdues són molt sensibles a les manifestacions artístiques en general. I quan dic molt, és molt. Escoltar-les era un gaudi constant, de manera que les nostres converses consistien en parar jo molta atenció al que elles explicaven.

Continua llegint «OLD DELHI»

NOVA DELHI AMB LA SHUBHA (I AMB L’IRA)

Els Archives and Research Center for Ethnomusicology

La Dra. Shubha Chaudhuri és un referent en el món dels arxius sonors d’etnomusicologia. La vaig conèixer a Oslo el 2004, quan la Biblioteca de Catalunya va haver de presentar la seu del congrés de la IASA per a l’any següent, que es va fer a Barcelona. Ella era membre de l’Executive Board de l’organització i la responsable dels afers relacionats amb els congressos, i ja l’havia vista algun any en altres trobades; una dona de metre vuitanta, que sempre anava vestida amb magnífiques teles i ropatges tradicionals del seu país, era fàcil de distingir entre un grup de gent, per més nombrós que fos.

Continua llegint «NOVA DELHI AMB LA SHUBHA (I AMB L’IRA)»

TRISTESA a TRIESTE

Publico avui aquest record del diumenge, malgrat que ja han passat dos dies. [La imatge que encapçala aquesta entrada és de Vilaweb].

Aquest matí, 3 de setembre, ens hem llevat amb la inesperada notícia de la mort de la Carme Junyent. L’Àngels la va conèixer personalment, i amb ella hem coincidit en la percepció que acaba de marxar un referent difícil de substituir en la lluita per la continuïtat de la llengua catalana, però també una persona sensata i una feminista autèntica.

Continua llegint «TRISTESA a TRIESTE»