LA SHUBHA, ANFITRIONA EXCEPCIONAL

El National Crafts Museum. Els rotlles pintats i cantats.

L’endemà, no recordo per quin motiu, la Shubha tenia el dia lliure. Estava molt interessada que conegués el National Crafts Museum, dedicat a l’etnologia i l’artesania dels pobles de l’Índia, especialment pel que feia a les tradicions orals. I cap allà que ens va portar en Sonu, el xofer. Jo imaginava un lloc ple d’enregistraments sonors, però el que hi vam trobar -entre molts altres oficis- fou tot un passadís de venedors d’històries il·lustrades en rotlles de tela.

Continua llegint «LA SHUBHA, ANFITRIONA EXCEPCIONAL»

UNA MICA DE TOT: GASTRONOMIA, ART, PAISATGE …

La primera experiència gastronòmica genuïnament índia

No sé si recordeu que volia trobar un cafè de prop de la zona del meu hotel, al Great Kailash: l’Uncultred Cafe. Doncs bé, quan em vaig decidir a anar-hi, resulta que era tancat. Em va costar una mica localitzar-lo, perquè l’entrada no era ben bé a peu de carrer, sinó que calia ar ribar-hi per una mena de petit porxo i pujar unes escaletes de dins estant. El nom del cafè tampoc no era massa evident si no en buscaves el rètol. Una mica decebuda -però tampoc tant- al cap d’uns dies hi vaig tornar, però aleshores no el vaig trobar!

Continua llegint «UNA MICA DE TOT: GASTRONOMIA, ART, PAISATGE …»

NOVA DELHI AMB LA SHUBHA (I AMB L’IRA)

Els Archives and Research Center for Ethnomusicology

La Dra. Shubha Chaudhuri és un referent en el món dels arxius sonors d’etnomusicologia. La vaig conèixer a Oslo el 2004, quan la Biblioteca de Catalunya va haver de presentar la seu del congrés de la IASA per a l’any següent, que es va fer a Barcelona. Ella era membre de l’Executive Board de l’organització i la responsable dels afers relacionats amb els congressos, i ja l’havia vista algun any en altres trobades; una dona de metre vuitanta, que sempre anava vestida amb magnífiques teles i ropatges tradicionals del seu país, era fàcil de distingir entre un grup de gent, per més nombrós que fos.

Continua llegint «NOVA DELHI AMB LA SHUBHA (I AMB L’IRA)»

NOVA DELHI PER A MI SOLA

El meu primer dia (si en podem dir així…)

El viatge d’Estambul a Nova Delhi va ser plàcid. Tant, que no en recordo res. Només l’alleujament de veure que a l’aeroport no hi va haver cap dels problemes que em temia que hauria d’afrontar per culpa d’un bitllet sense check-in fet a l’avançada.

Un cop facturada la maleta i amb el bitllet a la mà, ja vaig poder anar a dinar. Ara sentia el buit de l’estómac d’una manera que abans només el podia suplir el patiment davant la possibilitat de perdre l’avió. També vaig aprofitar per posar-me en contacte amb l’hotel de Nova Delhi i demanar-los un servei de taxi. Vaig llegir que hi havia molts abusos amb aquest tema, i em vaig assegurar arribar sana i estàlvia, més tenint en compte que ho faria de matinada i que no coneixia ni el país ni la ciutat. Els de l’hotel em van facilitar el telèfon d’un taxista, i em van dir que ja es posaria en contacte amb mi.

Continua llegint «NOVA DELHI PER A MI SOLA»

LA RUTA III

Com ja he explicat, la darrera ruta consta de tres viatges: el primer, a Nova Delhi (Índia); el segon, a Tòkio (Japó) i el tercer a Nova York (Estats Units d’Amèrica).

En realitat, aquesta tercera ruta és la que em va moure a planificar el viatge en els seus origens i la que, sobre la marxa, ha acabat per encaixar dates i països a visitar en funció dels calendaris de tots els implicats. Amb l’excepció de Vietnam, que s’ha cancel·lat.

Escric aquesta entrada al blog un 9 d’octubre, i quan encara em falta per explicar tot el que he viscut a l’Índia i la meitat de la meva experiència al Japó. Això passa perquè dedico el temps a viure el viatge i també perquè no sempre disposo d’internet per poder carregar els continguts aquí.

Per tant, a partir d’ara canviaré d’estratègia: intentaré seguir obrint entrades, però només contindran fitxers (imatges, àudios, vídeos) amb un text breu a sota. Potser així podré mantenir el blog més al dia i ja veurem si puc comentar-los més endavant.

Mentrestant, amb els fitxers i els textos potser vosaltres també podreu crear la vostra narrativa imaginària. I no estaria gens malament quedar per compartir-la quan jo hagi tornat, no trobeu?

ESTAMBUL PER A MI SOLA (i II)

L’Estambul asiàtica

Per més que he voltat per aquesta ciutat (he passejat per barris dels quals no he comentat res), sempre tinc la sensació que Estambul no s’acaba mai. Potser per això no em vaig decidir anar cap a la costa est turca ni a la Capadòcia en acabat el congrés de la IASA. Són viatges per a fer més endavant i amb una altra mentalitat. Parlant de mentalitat, voldria fer un incís: si jo fos una viatgera motxil·lera, us explicaria on s’han de fer les coses, el seu cost, com cal fer-les, o trucs per evitar haver-les de fer. Però més aviat sóc tot el contrari. Per tant, no recomanaria a ningú que viatgés com ho faig jo. Dit això, tiro endavant.

Continua llegint «ESTAMBUL PER A MI SOLA (i II)»