LA SHUBHA, ANFITRIONA EXCEPCIONAL

El National Crafts Museum. Els rotlles pintats i cantats.

L’endemà, no recordo per quin motiu, la Shubha tenia el dia lliure. Estava molt interessada que conegués el National Crafts Museum, dedicat a l’etnologia i l’artesania dels pobles de l’Índia, especialment pel que feia a les tradicions orals. I cap allà que ens va portar en Sonu, el xofer. Jo imaginava un lloc ple d’enregistraments sonors, però el que hi vam trobar -entre molts altres oficis- fou tot un passadís de venedors d’històries il·lustrades en rotlles de tela.

Continua llegint «LA SHUBHA, ANFITRIONA EXCEPCIONAL»

NOVA DELHI AMB LA SHUBHA (I AMB L’IRA)

Els Archives and Research Center for Ethnomusicology

La Dra. Shubha Chaudhuri és un referent en el món dels arxius sonors d’etnomusicologia. La vaig conèixer a Oslo el 2004, quan la Biblioteca de Catalunya va haver de presentar la seu del congrés de la IASA per a l’any següent, que es va fer a Barcelona. Ella era membre de l’Executive Board de l’organització i la responsable dels afers relacionats amb els congressos, i ja l’havia vista algun any en altres trobades; una dona de metre vuitanta, que sempre anava vestida amb magnífiques teles i ropatges tradicionals del seu país, era fàcil de distingir entre un grup de gent, per més nombrós que fos.

Continua llegint «NOVA DELHI AMB LA SHUBHA (I AMB L’IRA)»

LA CONFERÈNCIA DE LA IASA (I) (International Association of Sound and Audiovisual Archives)

Preliminars.

Dissabte 9 de setembre el vaig passar al llit. No sé si va ser el cansament del vol o l’aire condicionat de l’autocar del qual ja us he parlat, però fos el que fos em va xuclar l’energia que l’Àngels i la Conxa no m’havien gastat. Per sort, l’endemà estava com una rosa i vaig poder ser puntualment a la reunió de l’equip directiu de la IASA a l’edifici del Rectorat de la Universitat d’Estambul.

Continua llegint «LA CONFERÈNCIA DE LA IASA (I) (International Association of Sound and Audiovisual Archives)»

GIRONA-MILÀ

De Girona a Lió tot ha anat com una seda. Hem gaudit molt del paisatge mentre el tren passava per l’estany de Thau entre dues aigües, talment com si fos un vaixell. A Sète,  la Conxa ha recordat que era un lloc on els gironins venien al casino quan el joc estava prohibit a l’Estat espanyol, en temps de Franco. (Passant per Perpinyà, però, no hem pensat en si els Gironins hi anaven a veure pel·lícules porno…)

Continua llegint «GIRONA-MILÀ»