Som a Trieste, innoblidables vivències:
- l’excel·lent lluminositat d’aquesta meravellosa ciutat
- l’esplèndid regal de respirar aire de mar a tothora
- el sobtat impacte de sentir una calma i tranquil·litat indescriptibles
- l’immens plaer de patejar carrers, places i riberes a la citat vella
- la gran sorpresa en descobrir, inesperadament, els exquisits edificis, monuments, fonts, façanes, etc. arreu on es passa
- l’inevitable reclam de pastisseries, cafès, restaurants i gelateries
- l’esperada estona per a gaudir un dinar de bon peix davant l’Adriàtic
- l’extraordinària comoditat del nostre apartament a l’hora de la migdiada
- l’imprescindible ascensor que puja al turó de San Giusto per visitar la catedral i gaudir de les grans vistes sobre el mar
- la fantàstica baixada de tornada fins al Canal, per acabar el dia brindant amb Aperol al Cafè James Joyce
Tot plegat, quina satisfacció…!
Conxa Masià
Veig que Trieste ha sigut un gran descobriment: mar llum, tranquil·litat, gastronomia, art, cultura,…Celebro que l’hagueu gaudit i que el temps i la temperatura us hagin acompanyat. Quina enveja !!!!.
Conxa, veig que t’has contagiat d’en Joyce.
Ohhh quina enveja!!!
Fantàstica idea la d’aquest blog
Gràcies Margalida!
Noies, veig que no deixeu res per verd! Feu molt bona cara, sobretot davant del menjar i el beure (No us hem vist les emocions en altres situacions). Fins i tot el del barret, tot i estar ben quiet, se’l veu content. Esclar que està amb la Conxa… Tranquil, Narcís, sembla que no belluga.
Ole, ole! 😘
Que maco tot i que guapissimes esteu!!! Disfruteu molt❤️ Un petonarro per cada una!
Trieste, bonica ciutat.
Gràcies Margarida per deixar empremta, nosaltres, des de casa, en gaudim.
Salutacions al trio viatger. Amb les indicacions de ma germana Conxa he aconseguit entrar al blog i al seu contingut. En general, tret l’assumpte del tren/bus fins Milà, tot ha anat molt bé gaudint plenament del paisatge. Llegint el primer dia, m’ha fet certa gràcia topar amb l’Étang de Thau pel fet de poder rememorar el moment en que, anys enrere, vaig passar per aquest estret passadís entre el mar obert i l’estany tot fent el tram final fins a Sète del recorregut en bici del Canal du Midi, des de l’Atlantic al Mediterrà, així com el reparador bany de mar que vaig prendre en aquest mateix indret.
També m’ha fet molta gràcia trobar la Conxa de bracet amb James Joice. Ben segur que recorda el dia que em va regalar un Ulysses amb la condició que el llegís. El tracte, posant-hi temps i ganes, es va complir escropolosament, of course. I arran de l’estatua, aprofito per dir que al bell mig de Dublin, concretament a la cruïlla dels NEarl St i O’Connel st hi ha una estatua del mateix personatge curiosament molt semblant a la que acompanya la Conxa. Queda just davant la seu central de correus de Dublin, edifici que va ser quartel general de la revolta de 1916 dels irlandesos contra l’ocupació secular anglesa, fet determinant per el posterior establiment de la república d’Irlanda (Irlanda del Nord a banda), posant així fi a segles de la insolent i malvolguda presencia britànica sobre l’illa.
Molt bé, celebro l’apaivagament i tranquil.litat que trobeu per aquests voltants de Trieste, indrets i paratges que ben segur encara alguna cosa deuen conservar de la seva no tan llunyana pertenença a tot un senyor imperi austriac. Tranquil.litat que dubtosament seguira trobant la viatgera que prosseguirà viatge cap a India, Japó i NY.
Bon viatge i a gaudir!
Ildefons, escriu un blog!!!!