No us amoïneu, que no m’he perdut. He estat un dia dormint i quatre dies treballant sense fer res: reunions, recepció d’inscrits al congrés, moderant sessions, rebent col·legues, saludant amics, fent de sultana a l’hotel i amanyagant gats.
De dia o de nit, Estambul brilla sempre. Et manté en un estat d’estorament constant i et provoca tal cúmul d’informació visual, auditiva i olfactiva (ja torren castanyes!), que fa difícil digerir-la en un sol glop.
Ara no em feu parlar, que mireu quina hora és (1:14) i demà m’he de llevar a les 7.
No volíeu Estambul? Doncs en tindreu unes quantes taces.
Descobrir Istambul treballant . . . i em gran entusiasme! Quanta energia, que bé. Bona nit i una abraçada.
Quines fotos més boniques, Margarida! Què hi ha de millor que l’astorament constant? Bona nit. Esperem unes quantes tasses més d’Estambul!
Quina alegria de saber de tu i de sentir la pregaria dels musulamsn, i quants grans records!
Molt maques les fotos! Els llocs deuen ser preciosos … i el mòbil deu fer la resta 😜