Blog

Publicat a

ESTAMBUL PER A MI SOLA (I)

A la recerca d’un nou hotel

Tornant del sopar de treball al Litera (https://www.literarestaurant.com/ ara sí: he recuperat el nom del restaurant i la foto que certifica que hi vam ser) vam passar per la plaça Taksim, que ve a ser com la Copa a Girona per Fires. Si ho recordeu, és el lloc d’on surten i on paren els autocars de l’aeroport internacional. A més, té un metro que et permet arribar a l’aeroport fent dos transbordaments, a un preu molt econòmic. De manera que vaig pensar que seria un bon lloc per buscar hotel més endavant, i així em vaig anar fent a la idea que fer de sultana dins el luxe de l’hotel Beethoven -bugaderia inclosa- s’havia acabat i que ara em tocaria fer de viatgera. Em va costar molt poc, tot s’ha de dir.

Continua llegint «ESTAMBUL PER A MI SOLA (I)»
Publicat a

LA CONFERÈNCIA DE LA IASA (I) (International Association of Sound and Audiovisual Archives)

Preliminars.

Dissabte 9 de setembre el vaig passar al llit. No sé si va ser el cansament del vol o l’aire condicionat de l’autocar del qual ja us he parlat, però fos el que fos em va xuclar l’energia que l’Àngels i la Conxa no m’havien gastat. Per sort, l’endemà estava com una rosa i vaig poder ser puntualment a la reunió de l’equip directiu de la IASA a l’edifici del Rectorat de la Universitat d’Estambul.

Continua llegint «LA CONFERÈNCIA DE LA IASA (I) (International Association of Sound and Audiovisual Archives)»
Publicat a

LA RUTA II

De Ljubljana a Estambul s’hi pot arribar de diverses maneres, però la menys recomanable és el tren. Si es vol ser tossut, la combinació passa per anar fins a Viena i fer una volta que ni recordo per on passava. L’altra opció és intentar arribar amb autocar fins a Sofia, a Bulgaria, i allà agafar el tren nocturn que et deixa a l’altre costat de la frontera amb Turquia. Sigui com sigui, tanta complicació no ens va convèncer i l’Àngels, la Conxa i jo vam acabar el nostre viatge a Ljubljana, agafant cadascuna un avió per al següent destí.

Continua llegint «LA RUTA II»
Publicat a

DARRER DIA A LJUBLJANA

Fa molts anys que conec en Drago Kunej, Doctor en musicologia i director de l’arxiu de Folklore de música i dansa eslovè a Ljubljana. La.primera vegada que vam parlar va ser en un congrés de la IASA, no recordo l’any; potser el 1999. Fou ell qui em va introduir en el Comitè Tècnic d’aquest organisme, que només accepta membres que tinguin una mínima formació en tecnologia d’àudio i vídeo, que no és el meu cas. Per això li estic tan agraïda, perquè aquest comitè és qui ha posat les bases de tota la normativa professional relacionada amb el tractament tècnic dels fons sonors i audiovisuals, i estar-ne al dia de la mà dels millors experts del món és un privilegi.

Continua llegint «DARRER DIA A LJUBLJANA»
Publicat a

ADÉU A L’ADRIÀTIC. LJUBLJANA. POSTOJNA I BLED.

Dies 4, 5 i 6 de setembre

Adéu a l’Adriàtic.

Escric fora de data, però no voldria deixar passar l’experiència del nostre darrer dia a Trieste, ja que va ser totalment diferent de la del dia anterior.

La ciutat té una estranya barreja de contrastos volumètrics. D’una banda, hi ha una normativa que prohibeix aixecar construccions de més de 4 pisos, i això la fa molt uniforme en la seva arquitectura vertical. De l’altra, combina grans avingudes amb carrers molt estrets, probablement com passa a totes les ciutats on hi ha viscut una colònia jueva important. Després hi ha el castell, imponent, que s’eleva en un punt que no és visible des de pràcticament cap punt de la ciutat vella. Però si un edifici pot explicar la història més recent de Trieste per al turista ignorant, aquest és el Castell de Miramar.

Continua llegint «ADÉU A L’ADRIÀTIC. LJUBLJANA. POSTOJNA I BLED.»
Publicat a

TRISTESA a TRIESTE

Publico avui aquest record del diumenge, malgrat que ja han passat dos dies. [La imatge que encapçala aquesta entrada és de Vilaweb].

Aquest matí, 3 de setembre, ens hem llevat amb la inesperada notícia de la mort de la Carme Junyent. L’Àngels la va conèixer personalment, i amb ella hem coincidit en la percepció que acaba de marxar un referent difícil de substituir en la lluita per la continuïtat de la llengua catalana, però també una persona sensata i una feminista autèntica.

Continua llegint «TRISTESA a TRIESTE»